Chi è

Pubblicazioni

Tres prendas in d’una

Intro de medas prendas, chi s’acattan inserràdas in sos discos de cantu a tenore, apo semper testificau unu piachere mannu a tres cassettas chi collin cànticos de su cuncordu de Ovodda: sa  TRC 227, sa TRC 243 e sa TRC 160. Pètzi sa prima est intitulàda a Ovodda ebbìa mentras in sas ateras duas s’acattan cànticos de ateras biddas puru. S’istoria issoro paret imbolicàda in sa nèula de s’irmènticu: sa prima fit una rezistratzione fatta (a bia de su 1970?) in sa bidda ma no s’ischit da chie, sas ateras duas collin a pare cantàdas fattas sa die etotu in Ovodda e cantàdas fattas in Ulìana (in su 1975?) in sa festa de Santu Lussurzu.

Fit pretzisu a las reduìre a un’apparitzu solu cussas tumbàdas, fintzas ca, in sa bidda b’at trumas de amantiòsos chi ischin istrinare appretzu ascurtande e fachende tenore, ma sos cantos collìdos in custu discu son s’unica testimonìa de su cantònzu ovoddesu (ponende a banda sas rezistratziones chi s’acattan serràdas a crae in locu de archiviu).    

In custu discu b’at cantàdas in amistàde, comente chi pesadores e petzos de su tenore èsseren pesande boche tra-pares e no cantande po sos chi los dian ascurtare, a epoca de tando e in su tempus benidore. Gasi abbarran, cussas pesàdas, che traste chi no timet s’iscontipizu de s’imperònzu e nemmancu sa  colàda de sos annos ca in s’ora chi su mastru l’at fattu at seperau sa menzus materia.    

Arrumban po esempiu de sa moda ovoddesa, de sa manera e de sos ghetos de zucher sa boche, chin su trattu de tziu Zorghi Soddu (su mannu) e de Zorghi Soddu (Merdùle): son boches de incantu, de pasta antica e tenorosa, ladinas e craras.

Su modu preferìu est sa boche ‘e notte chin medas istèrridas po intrare in tèmpera e mantenner su puntu chi iscàstat tra sas pesàdas de Z. Soddu tziu e nepode. S’incantu est, tando, a sizìre, s’unu a pusti de s’ateru, totu sos zocos de mesu-voche: chi attìnet Zuvannantoni Soddu,  Virziliu Lai o tziu Z. Soddu mannu. Son sas filàdas differentes chi leat chi intrègan ammaju e annanghen calidade a s’intritzìnzu de sas boches.

Su tenore ammustrat e atrogat su marcu de identidade de sa cussorza: su bassu de Frantziscu Mazoni est chitarrìnu e sa contra de Cristòlu Loggias (Delunas) at sonu de càmpana de brunzu. Si mòffen chene perùn’àndala sinzolàda e cadaùnu rùcat s’andàda de s’ateru, a bortas a inzèrtu e, a cando, dande chirros. 

Mancan cànticos de cresia o paraulas de amore sestàdas po muttos o ballos: su ballu topu lu pesat tziu Soddu po cambiare andànta comente si costùmat in su cantu e sos muttos be son petzi po sinzàle.

Sas canzones son de cantadores famaos e cussos versos son galu oje a fundamentu de sa cultura de medas sardos chi an passione a su cantu de sa tradissione.

Una pesàda ebbìa est de poeta ovoddesu (Antoni Maronzu) sas ateras las an postas Remundu Piras, Antoni Cubeddu, Pippinu Mereu, Mertzioro Dore.

Predas frimas in su cantu sardu po fràicos chi no timen su rughìnzu de su tempus.